 |
| Gladiols d'horta |
Fora del blau que ets, no existeix la màgia.
Espeteguen petits estels al microcosmos de l'estima. Pampallugueja el tacte en apropar-te. Un cor buit de sang i ple de cel omple l'espai ombrívol des d'on grave paraules contra tota desmemòria.
I si, potser, en l'esdevenir qualque humà es perdés atzarosament entre aquestes quatre ratlles i recuperara el primerenc tremolor de la pròpia coneixença?
L'amor s'escriu per camins remots on tota saviesa fa tentines a l'aguait de sorpreses i d'aquella olor a malaquita i vetiver.
Respirar-te en les hores de solitud fou un secret, el guany de ma petita existència.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada