 |
| Flor d'un dia |
Per tu.
Ser verd en l'hivern més cru i gris.
Aguaitar petites esperances sota les ungles, menjar-me els teus records amb sol i aire. I, al capdavall, escriure't.
Escriure aquesta passió que no desmereix ni un centímetre de la teua ànima. El cos ens els bevem i tenim cura --ara i sempre ho hem fet tots dos-- entre silencis i capvespres de mots.
Com una abella, fugaç i amb tan sols 30 dies de vida, et duc pol·len i et balle la mel que regalima amor i recer de totes les primaveres. Així siga i sempre, flor d'hivern sense estacions.
Per tu.
Tot i el gris i la cruesa de la pell en l'hivern més verd.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada