 |
| Aín |
Dels teus llavis cerulis el cel copia tempestes i calmes i la veu tranquil·la que mormola tots els noms de fada i flor on vius, furtiva a les meues temples.
Com un mecano extrac records: són com quadres mig pintats, figures de calidoscopi on balles simètrica aquells desitjos desats de dies immunes al temps.
Oh delicada criatura!
T'escolte i reconec al cromatisme dels núvols, en plantes, fruites i l'eco de les pedres.
Ai si pogués alentir el desassossec, ser molsa, melodia per aquietar les nits, dissoldre tot el cinabri que beus i t'incendia. Terra cerúlia on tot s'apaga en lent moviment, el nexe secret per abraçar-se els llavis.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada