 |
| Capvespre a Aín |
La nina de cabells rossos i pantalons lila veu pel pendent relliscar el seu cotxe de plàstics multicolors. Amb els ulls de pluja el segueix, fa uns passos i dubta si continuar. S'atura i s'adreça a la mare; pacient ella espera la reacció, que agafe el cotxet... No.
A la fi li'l arreplega i amb altres nens s'entreté.
Descriure el món sota una màsquera, veure la llum disminuïda però existent en els jocs d'un àngel que, quasi invisible per a tothom, no ho ha estat per a mi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada