 |
| Pirineu andorrà 2017 |
Escapar, ella vol escapar de les rutines i maleficis diaris. Ho necessita. Ha mirat noticiaris, escorcollat periòdics i no han tancat fronteres. Demà volarà a les terres altes, als glacials pirinencs com sempre ha fet amb la família, ara fa ja 20 anys.
Ella vol palpar la catifa de gespa, l'ombra dels àlbers i l'aigua desfeta de llocs secrets. Observar el granit mil·lenari, els llacs d'aigües clares o profundes i fosques, caminar.
Al matí enceta sendes i als palmells li venen els gerds i maduixes salvatges. Zumzegen abellots i les papallones ballen. S'atura, seu i respira; es frega la cara amb aquella neu de glaceres mentre a la vall d'enfront pasten cavalls, poltres i vaques.
Tot és perfecte, asseguda vora la tenda del càmping, no li calen jocs de taula, ni lectures, ni televisions.
Davant seu té els paisatges que més s'estima. Inspira i expira. El capvespre la corprén; subtilment ella canvia els colors: observe el meu cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada