 |
| Queviures |
La petita botiga del poble respira; inhala persones i les expira amb un torn escrupolós d'un ser humà rere l'altre.
Cadascú fa la compra, però l'espera fins i tot és més llarga que el temps emprat en fer les comandes i desar-les a la cistella de vímet.
L'assortiment és variat, tot tipus de queviures: uns frescos, altres mantinguts en càmeres frigorífiques o congelador, també els oblidats a les prestatgeries.
Ací a Aín, a la botiga tampoc ningú no pot comprar amor o bocins de felicitat.
Aquests, com en una deu, flueixen vers els altres; però tan sols els qui guarden neu al cor són capaços de copsar-los.
Udolem els modes d'estimar!
Amor meu, compartim-los!
Amor meu, compartim-los!
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada