Desplaçament 2023

Passe el dit de baix cap amunt amb el moviment infinit sobre el Facebook i quants desitjos com el fals safrà, el colorant anomenat Tartracina.

 

Llig i un exalumne comenta els llibres llegits durant l'any 2023: bé. Formen part de la seua dermis, però cap de poesia. 

Els poetes, no molts, fan "d'això" perquè es regalen les seves obres seguint les lleis del mercat (passar per caixa). Així funciona en aquest inici del segle XXI. Els narradors també. Alguns són feliços perquè els seus llibres són primeres vendes segons les lleis de distribució i vendes al mercat editorial. Quin món més humà! 

Avancem molt a poc a poc en un nou paradigma que siga distint. Ja veuran alguns què passa al segle XXIV. Amb seguretat absoluta, abans de desaparéixer d'aquest món, jo riuré de tot i per tot, alhora que continuaré amb la sembra de creïlles. Miraré el cel i sostindré els núvols que m'acaronen els muscles. Seré un amb la grisa boira, l'agrairé i en silenci caminaré cap a casa. 

No necessitaré res més: Inspirar i expirar, igual com vaig náixer, en un profund anonimat. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Prenent cos Lat: 39°54' 01:98'' N, Long: 0° 20' 32,86" W

Del nou llibre, Lat: 39°54' 01:98'' N,  

Long: 0° 20' 32,86" W

Tornar a tu

Alguns s'estimen les etiquetes, catalogar els afectes o l'absència dels mateixos, posar colors sobre els mots i que aquests siguen freds i estirats o, posem per cas, tous i arrepapats de calidesa. Observen el món rere el monocle dels qui els envolten; i pontifiquen o obliden segons el tarannà literari dels costums, dels usos i cànons respectats de l'època. 

 

En canvi, cada dia recerque pasos als mercats, em sorprenc per modulacions de veu i així vull descriure't les buguenvíl·lies, la bellesa de llur esclat per tal d'escorcollar als pètals aromes brodats del nom teu... Com també apamar la tendresa als angles de les carmanyoles que em prepares. 

 

No sé com t'ho fas, perquè embolcallat per vendavals d'absència, aquest desig que embadalia, encara em nodreix. Aleshores amb l'alè m'habita un silenci: - no t'observe la fesomia, encara que sota fanals marins et pentine el ventijol dels cabells. 

 

Digues-me, quan et veuré? 

 

Nadal s'acosta

Nadal s'acosta i poesia contra la pena, la tristesa i la desgraciada actitud de dirigents polítics.

 IV

Oh bell cavall,
plou a ciutat on es cou la desgràcia
i la soledat dels hòmens rovella
l’ esperança. «Escolte el piafar
de les constel·lacions als estables»
tal com diu Tranströmer, però no res
canviarà sense els mots i la dansa.
Per això cantarem i ballarem
per foragitar les grans injustícies.
Farem la cara roja als miserables
embaucadors amb pedigrí polític.
Fan ganyotes i lladren descosits
però són cartons buits cremats de falla.
Diuen que no hi ha blat, tampoc avena.
Ens tasaran l’aire i la llibertat?
Vetaran els colors del pensament?
Perdrem la veu a martellades d’aigua!
Ara volen acurtar-nos el viure,
ampliar la fam i el dol tan cruel.
Imposen punyals d’acer, la moneda
cilici i convenció dels canalles.
Però cap abús ens desfarà els somnis:
Nens de cors purs somriuran la justícia,
i les milotxes parlaran dels vents.
La vida no és l’ atzar d’ una tómbola
i la Terra exigeix mans de llum i roses
per trencar les cabotades d’arena,
l’aridesa dels jous que ens esclavitzen:
Oh bell cavall que esclafes els ullals
de la tristesa!

Cavall trencat, Mascarell 2013. Un poemari del poeta exiliat a França nascut a Mascarell, Josep González Clofent.

 Llibre gratuït que pots baixar-te en aquest enllaç.

Més informació al web d'El Pont de les lletres.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Lat: 39°54'01:98"N , Long: 0° 20' 32,86"W, un nou llibre

 

 

Compilar un nou llibre. Això faré abans de finalitzar l'any... És qüestió d'agafar els textos que un dia publicares, de la mateixa forma que lamines un cop per tal de preparar xucrut, barrejant-lo primerament amb sal grossa, tot esperant que traga tota l'aigua i després durant 21 dies es produïsca el miracle: la fermentació.

I aquest serà el títol. Un títol estrafolari, potser com qualsevol altre dels editats en paper i presentats a llibreries per tot arreu. Però aquest no. Aquest no serà presentat a les catedrals dels llibres.  No mai m'han convidat, car no són llibres venals!

Els llibres digitals fan camins per altres indrets, silenciosos, austers.

Amb aquest nou llibre, Lat: 39°54'01:98"N , Long: 0° 20' 32,86"W (2023), tanque la trilogia dedicada a la dona dels núvols. Tres obres interconnectades: Petites necessitats (2020) i Flors d'aniversari, (2021).

Porte mesos pensant si el tancava, crec que és arribat el moment. 

Em trucà anys arrere un reconegut poeta per demanar-me un telèfon d'una altra poeta. Em preguntà si encara escrivia, ja que no publicava res en paper, ni era anomenat en cap dels premis del país; supose que tenia curiositat. Li vaig comentar que escrivia com respirava. Des d'aquella data he presentat 5 llibres més, allunyat de cercles filològics i misteris literaris. 

El nom d'aquest llibre descriu geogràficament l'indret on tots tres han estat desenvolupats i escrits.

Així que iniciarem la paginació, la senzilla distribució a l'espai del paper, la presentació dels documents al Registre de la propietat intel·lectual i després serà oferit lliurement als lectors que tinguen interés.

És la filosofia de tantes persones de  l'univers Linux, l'oferiment als altres dels nostres petits coneixements que m'esperonà en aquesta aventura del compartir.

Un 30 d'abril de 2022, vaig iniciar el viatge que ara tanque.

Us mantindré informats, amics, companys.

http://espaiclaudator.blogspot.com/2022/04/lat-3954-0198-n-long-0-20-3286-w.html?m=1

Publicacions literàries i premis

Em comenta la dona dels núvols que segueix la sèrie anglesa The Crown, que cada temporada --n'hi ha 6-- canvien els protagonistes principals de la sèrie per donar pas a noves figures interpretatives de la dramatúrgia i pantalla. 

No passa així als premis literaris d'arreu dels països de parla catalana, on sembla que existeix un afany per esdevenir col·leccionista de premis reconeguts. 

Això, per sé, no és criticable, com sí ho és presentar-se no un sol cop, sinó diverses vegades al mateix, siga per aconseguir els guanys econòmics o per la llaminera publicació en certes editorials i posada de llarg al món del paper, llibreries, places del llibre (ho deia Joan " La primera obligació d'un escriptor és fer-se llegir) i fires. 

Alguns companys fan pelegrinatge pels distints circuits premiables: aquest el tinc, aquell encara no... I si no canta la gallina, busquen negociar o presentar els seus originals a diferents marques editorials per tal de materialitzar els nous fills literaris. 

Pense jo que, a la fi, s'autoconsideraran escriptors. 

Continue amb el meu passeig vespertí, cavil·lant lliurement sobre escrits, escriptors, premis i publicacions.  També pense i recorde alguns companys jugadors de lligues alternatives, més lúdiques i, per tant, no propietàries de les seus creacions: són per voluntat i decisió pròpia estranys, forasters i oblidats; en aqueixes parafernàlies, això que anomenen els anglòfils uns "outsiders".

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Tornar a l'institut

Han passat 2 anys i 11 mesos des que em vaig jubilar i he tornat de nou a l'institut.

Aquesta vegada ha estat  a l'I.E.S. Gilabert Centelles de Nules. La meua amiga i gran poeta Marisol González Felip m'ha convidat  a l'Escola d'Adults on imparteix una sèrie de classes on comenten i analitzen els distints gèneres literaris i amb un grup de 8 persones hem parlat de la poesia i aqueixa flama interior que ens crema.

Ha estat una experiència enlluernadora en què he pogut comprovar l'alt nivell  lingüístic dels participants a l'hora d'expressar i redactar allò que pensen i viuen.

Hem parlat de la digitalització dels llibres, de la presentació de documents i obres al registre de la propietat intel·lectual i de la gratuïtat i accés a la cultura (la meua opció personal).

Els 90 minuts han volat, oronetes del cor.

Abril i el sol

Cada matí emprenien el camí cap als afores del poble, catifa de tarongerars. 

Jana, molt velleta i de 15 anys, coixejava per dolors a la cadera, però mantenia aqueixa mena de lluita contra el seu cos per tal de fer l'asseig matutí, mentre feia els passos a poc a poc.

Abril des del carro, la cercava girant el cap ara a la dreta, ara a l'esquerra. L'astre de la vida les acaronava amb el seu calor. El temps havia canviat i un ventet fresc li movia els cabells.

Aquell matí de 9° C de temperatura ens trobàrem amb una serpeta que s'amagà sota el brancam resec d'una heura trepadora. Més tard escoltàrem el zumzeig d'algunes abelles mentre bevien rosada a les flors. Al celobert, la Flor de Pasqua prenia els primers tinys vermells després d'haver mantingut la vida durant quasi l'any. 

Abril no era conscient, però cada dia a la ciutat de Gaza morien nens i més nens i persones innocents sense cap tipus d'escapatòria; i tot això, per la decisió d'un govern criminal. No ho hem d'oblidar Abril, i per això ho escric per al teu futur on compendràs el món per les lletres del teus llavis pronunciades.

Tot açò passava alhora, agafat jo de la teua maneta tendra i pura; tot açò passava sota el mateix cel, sota el mateix sol.