dijous, 30 d’abril del 2020

Petites necessitats, 25

Les flors de Carmina
Reclòs, rere una màscara, enyore la paraula als teus llavis com aquell mos al meló d'Alger de passats remots. 

No hi ha dolçor als records, eixuta la deu que, en mirar-me, nodria. 

Vagarege perdut en la desmemòria car, qui pot dibuixar una mirada sense la boca que pessigolleja vocals? Qui pot raure consonants per desvetlar afectes? 

No vull un consum malaltís de mots, enfilats per bescanviar-los en xavalla, no. 

Voldria una cova, un foc i la teua cara neta. Així, acotxats i oberts, somriuríem a recer d'un amor tossut per comprendre que tot, de nou, és per fer.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 29 d’abril del 2020

Petites necessitats, 24

Núvols a Aín
Silenci. 
Tanque els ulls i puc oir un silenci de galeria oculta al cel. Allà, ben lluny de l'espai on soc, algun ocell desempereseix l'aire amb una curta melodia. 

No hi ha res més. Jo sol i els batecs del vol a les temples dels pensaments. 

Aleshores entres, dius que em portes una cançó dels estels; seré, com la pedra que accepta l'aigua de torrentera, me n'adone que tan sols puc escoltar-la amb la mirada. Aleshores el teu record esdevé volior, l'autèntic so per al silenci. 

Aletejar sincopat; dintre meu vius. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 28 d’abril del 2020

Petites necessitats, 23

Falgueres
Emporta'm.

Emporta'm amb tu, sobre pedres enceses i un sol cremant, sota la pluja si cal; bategarem nus, al caliu d'una pell tatuada per llunes i veus.

Emporta'm, i no em deixes.

El bosc serà casa nostra, en molsa verda i falgueres jaurem. Menjarem figues, ametlles i espàrrecs; soparem bledes, nespros, lledons. Beurem de la deu als matins i, abans del bany calorós, tastarem unes poques cireres.

A poc a poc ens cobrirà l'aigua i, mentre s'amaguen colobres, serem observats per xaraus i pixavins. Els baladres ens faran penombres dolces.

Als capvespres d'estiu construirem la cabana: branques seques, matolls i fullareda; per sostre la platínica escorça dels bedolls. Vindrà la tardor i seré vent que xiula i et crida amb les pluges. I dies després,  pintarem a la porta paraules d'hivern: arraulits, llar, neu.

Emporta'm amb tu; rere les golfes també ens nodriran enceses paraules, el cel.  
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 27 d’abril del 2020

PA PER AVUI I FAM PER A DEMÀ.

Aín
Ningú ha dit, ni diu que serà fàcil eixir d'aquest punt mort del viure. 

Hem vist com en un no-res algunes empreses han canviat estructures i processos de producció per reinventar-se. 

Ho dic, no és, ni serà gens fàcil, però tornar a col·locar el sector de l'automoció com a model per a constatar la recuperació econòmica i aquest tornar a la normalitat esdevindrà un absolut fracàs. 

L'era del petroli hauria de ser considerada com una càrrega de la qual hauríem de desempallegar-nos. Això és un passat caduc: pol·lució, enverinament, destrucció del medi ambient, malalties, menyspreu de la vida. 

Aquesta segona revolució industrial ha mort o ens matarà. 

Si existeix consciència, ètica i responsabilitat cal dirigir-nos cap a una tercera Revolució industrial, on les energies netes siguen protagonistes d'una nova forma d'encarar la vida. Això comporta desviar l'atenció del consumisme a la producció, és a dir, comprendre el parany en què la propaganda i el màrqueting neoliberal d'aquesta societat de consum ens han instaurat; consumir no és sinònim de viure millor, ni molt menys viure èticament. Cal considerar que no importen les possibilitats de consumir, sinó que hem de fixar-nos en els processos de producció i la finalitat darrera dels mateixos: produir per tal de viure bé, però amb solidaritat amb la Vida, és a dir amb tots els éssers vius, plantes, animals i persones humanes, és clar, però amb humilitat i sense creure'ns el vèrtex de cap piràmide vital. 
Jana observant la vida

Les actituds d'ignorar aquest fet ens faran caure en els mateixos errors del present. I el temps passa i certs reptes poden perdre's per a sempre. Hem d'implementar una nova forma de relacionar-nos els éssers vius; cal considerar-nos no el centre de l'univers, sinó una part més i, exactament, molt petita.

Engegar la maquinària de producció però sense haver canviat els paràmetres economicistes actuals i de consum, si actuem així el fracàs estarà garantit. 

No podem escapolir-nos de la dita: Pam per avui i fam per al futur proper. No haurem superat la qualificació feta per les generacions futures, pels nostres hereus. La vergonya ens soterrarà.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 22

Pla de l'Horta, Aín
T'escric a cada espai i temps que em trobe, sempre. 

I hi ha una música, una melodia sense lletres per no distreure'm en l'afer. 

La glòria no s'amaga rere 3 mots (preparats, llestos, foc), en qualsevol mitjà de comunicació. Hi ha una recompensa més profunda encara, íntima, que potser pocs coneixen: en l'escriptura ets esclau i senyor alhora del foc que autèntics innocents t'encomanaren. 

No has de sentir-te endeutat envers ningú, ans al contrari, ésser gratuït envers el món. Escriure, ho sabem, no dona res ara; però és llavor de gegants per fructificar en tu, lector: brostam en l'avenir. 

Vet aquí la lletra, la música ha de brollar de l'interior.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 26 d’abril del 2020

Petites necessitats, 21

Plaça la Vila, Aín flors
En tancar-los, balle als teus ulls.

No els arribe mai a tocar, sure damunt, m'esllavisse com una melodia que s'allunya i alhora s'acosta per cercar llur tendresa.

L'he tinguda, l'he viscuda i no res més importa tot i aquesta estranya primavera. Vigilant de somnis, prenc nota sense saber-ne com.

Els escric sobre la rosada que em llig els llavis. Torne de nou al cau on sempre he estat l'aurora que beneïes. Banyats de llum, brostem en cicles de felicitat.

En tancar-los, balles als meus ulls.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 25 d’abril del 2020

Petites necessitats, 20

Flors silvestres
Ara tot s'ajorna. Sembla com si el cel i estels no es mogueren, palplantats nosaltres davant l'espectacle del desig. 

Que no ens impedisca viure l'aturada com cal, recordar allò que sí i no ens diguérem, la bondat i confiances que se'ns caigueren de les mans al pou de les ombres silencioses. 

Sí som humans, no déus. El fang se'ns cargola i cerquem allò etern que de bell antuvi ens donàrem: uns segons de bellesa fou prou per aturar les presses i rellotges de la vida. 

Marmessor dels teus ulls, sempre tindrem aqueix vol a la felicitat.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir