Petites necessitats, 91

Novembre, morat dimarts 25. 

 

Les xicrandes recordades i somrius. Violetes pels carrers cap a tu. Un cel morat d'horabaixa en trobar-nos. L'aigua lila que regalima pels ulls. La boca parla mots magrana. Pinzellades fúcsia si m'abraces. Agafar-me amb passió tenyida. Respirar-te la sang, atansar-te. 

 

Seure en l'aroma de capvespre. Silenci dels núvols, passen. Tens nom de cornamusa i flor. Engronsar-lo en la saliva. Pronunciar-te. 

 

Serenitat púrpura avui. I demà i passat demà i sempre. Dona núvol, dona autèntica, completa i lliure que fa via, feliç. 

 

Tastant-nos, projectant la vida.

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Petites necessitats, 90

En terra de ningú, pacient, esperava l'arribada. Havia fet 3400 passos sota el sol -rei absolut del temps- però no venies. 

I si hagueres estat engolida per un arpegi de colors, quina música tindria el poder de retornar-te als ulls meus, cecs pel desig i la melangia? 

Vorejava sempre el perímetre de la llum on el centre eres tu. Tothom m'havia pres per boig; i comentaven l'estranyesa sincopada, l'absència en parlar. 

Ara feia temps i més encara que havíem restat muts: un foc ens consumia en la circumferència de l'U.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 89

Volant flors imaginàries cap al teu rostre és com et reconec, amb el palmell de la mà sobre els dies quan dius: - Què soparem avui, els xics no hi són? 

Tinc prou amb la mirada per aliment, però no mai ens ha faltat el pa torrat, l'oli verge i la tonyina. Aguaiten tomates i una mica de formatge de cabra al vi; i allà lluny, al banc i tot just a la vora del rebost, llambregen caquis, nous i les primeres taronges. 

Als teus ulls s'ha ensenyorit la tardor; celebrem-la que ja vindrà l'hivern. 

Seurem a taula, a la butaca, i tu veuràs imatges, llegiràs. 

Mentrimentre hauré agafat tots els colors i les aromes. En la memòria humil dels mots ens passarà la vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 88

Tan sols puc somiar, perquè ara és l'hora en què visc els somnis: m'acompanyes en la llum mentre els arbres udolen la flor de nom que tens. En passejar-te tremolen els vents i tots els mots et corresponen... Abillar-te de vocabulari inesgotable és en què treballe aquesta tardor.

 

Joiós i solitari, gris i acompanyat tinc el propòsit dels mots per tresor; que altres pronuncien l'humil recompensa d'aquesta bellesa. 

 

Oh nuvol blanc, llar i substrat d'un cel blau i ras on arrele i m'hi refugie.  

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Petites necessitats, 87

T'escric espaiosament aquests darrers dies, però no mai t'oblide. Ets una música que m'encercla pensaments mentre instal·le ordinadors heretats i vells dels fills..., però que tot i els recursos limitats faig volar amb lleus distribucions de software lliure: Lubuntu amb entorn Xfce, Manjaro amb Kde i Linux Mint amb Xfce. 

Ara, alliberats d'una mort que dessagna per oblit -botxí que tot ho arracona en grisos llimbs- s'engeguen com milotxes i volen. Duen aquests escrits enllà, ben lluny de la niciesa dels papagais de torn. Elèctriques andròmines que bateguen aquestes petites necessitats i són ressò de vida oculta, autèntica, apartat de modes literàries, però amb ulls ferms. També hi ha bellesa a un "sudo pacman -Syu" o en la revolta d'un "sudo apt -upgrade" si m'acosten al teu món.

Instal·le esperança als circuïts invisibles en escriure't amb un amor que tot ho pot i podrà, siga ara carn i demà  pura cendra. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 86

El fracàs no és el silenci, el soroll del brogit de papers i llibres venals, obres d'autors novells o consagrats, d'editors manifassers que encimbellen uns i n'obliden altres. 

No és aquest el fracàs a què pot un ésser sotmés, despullat i ignot. Això és pluja barata, acantonada en pedra que s'evaporarà. 

El vertader fracàs és molt més senzill --com els assumptes autèntics-- i esdevé ser infidel als mots sagrats i tot i haver estat massa a prop teu, no oferir-te'ls com l'aigua d'un bassal quan tot ho omples de llum. 

Enfront la xerrameca, bec tots els angles amb les ombres del món que compartim: llambreig si m'erices l'ànima esquarterada en la tardor. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir 

Too close to you 

https://open.spotify.com/track/1d8h3PPzUcRx4aoR0fiurq?si=30XPwy8yQhGJtjBCMGLoKA

Petites necessitats, 85

Quan inicie un text sempre l'índex bescanvia lletres i t'inventa paraules inexistents. No tenen sentit, complexes d'entendre, però m'acosten als teus llavis amb sol. 

Aleshores recule i en corregir-les tens més lluenta la pell cada cop: cabells de piano, parpelles gaseles volàtils i per boca l'horitzó on escolte una música. 

Ser un gaig blau que de la teua mà menja i al cor es capbussa de joia. 

Cap tempesta m'esglaia, ni les boires m'inquieten. Ma vida és volar i, en silenci, saber-te el niu, solar.

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir