 |
| Aín, el Joncaret |
A les primeries de setembre batega un silenci solar.
Ara, quasi tothom ha fet via a les rutines pre-programades per la societat. Hi ha un silenci encegador, la remor del vent en les fulles dels arbres i falgueres, una llum cada cop més obliqua i les darreres autovies de formigues pels camins.
No existeix la pressa i el temps és tan sols un concepte desllustrat.
També hi ha un silenci floral mentre l'orenga es vincla a terra amb les flors lila i el timonet s'agafa sec i poderós al terra: demana pluja.
És així com el so dels passos sempre em porten a tu, camí que no mai em perdrà i que no puc oblidar.
M'estime el silenci solar.
https://open.spotify.com/track/3QdEJzVqLqIIRsUSSF3m0C
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada