 |
| El Bollullo |
Tens el cor d'arena negra, menuda, feta pols i als vents me balles.
No tens boca, però somrius. No tens mans, però em sostens. No parles, però t'entenc.
No cal sobrevalorar l'amor, però tampoc classificar-lo simplement patriarcal, masclista o romàntic. Anys arrere fou moda parlar amb aquesta nomenclatura.
El vaig sentir un sol instant i fou prou; m'allunyí d'escoles i doctrines.
Tens el cor d'arena negra i els llavis teus blancs; una veu en les ones d'una platja buida on t'hi respire de vida.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada