Avui ella vola pel seu nom.
Enlairada i cap al sud fem via a les illes afortunades. Des d'aci dalt i mentre ha clissat els ulls, observe la nostra petitesa davant dels paisatges.
Apedaçats, bombolles de borrec que suren inconscients i dutes per vents, esfilagarsats, de tota mena i majestuosos, els núvols reben ferits un sol que s'amaga.
Tot i el blau grisenc que lentament omple l'horitzó i paral·lels a la costa, no tinc pors a la seua vora.
Navega el pensament, mentre li sostinc els somnis.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada