 |
| Capvespre |
Ho sé, però no importa: pensar-te una vegada i una altra com si els mots foren a canviar l'emoció que em segresta i corprén.
T'escric un dia, un altre, a l'endemà... I així, mentre les setmanes passen pels braços d'un paleta que puja una corriola per acostar-te-les on sigues. Poc o res importa que aquest temps de paraules les observes o ignores.
He de construir la casa: golfes reblides d'emocions, corredors, cambres de nostàlgies liles i finestres per passions que ja no esclaten focs i cels, però que encenen.
Sóc paleta i tinc estels al pit que fan envans i habitacles per amuntegar històries al capvespres de la vida.
Ho he de fer i és prou. I contra tot pronòstic les mans encara no tremolen i em sé feliç.
Tot és dintre meu i enfront del buit l'amor té els seus ritmes i colors, m'agombola, m'engronsa i em supera.
https://youtu.be/WcwMg6XEhBA
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada