 |
| Fotografia de Gio Barlett |
Nevava sí, i no et vaig conéixer sota el fred gris d'aqueixes circumstàncies.
Però jo m'estimava les dones i fades. Em xiuxiuejaven paraules i no mai feren burleta dels meus horitzons.
Passaren estacions. Mirava el terra cada capvespre i, a cada pas fet, solitari anotava melodies per als parcs adormits.
Assegut als bancs, braços de desmais m'acompanyaven mentre combinava noms de flors i estels.
Perseverava en la llum que s'amaga quan, a boqueta nit, evitares trepitjar els pètals dels ametlers.
Nevava d"una altra manera i sí et vaig somriure. Tot el silenci del món vessat pels llavis i, muda, encengueres l'enigma arrelat en la teua mirada.
Motiu i bellesa: et vaig veure.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada