 |
| Profund Teide |
De fa temps no parles, no.
Però emmudida et vaig memoritzar la veu.
Com una òrfena en la tempesta, t'acostes per besar-me el front i et seguisc el rastre dels llavis.
Nosaltres i els pronoms que es repeteixen són llamps que ens recorren l'existència.
En la pell tacada hi habiten secs on he amagat vocals perquè la brisa no s'ature.
No mai existirà l'absència perquè a trenc d'alba i, un cop més, serà dit el teu nom per la rosada.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada