Bombolles. Els mots són bombolles que olen a tu.
No t'ha conegut molta gent; has passejat a la vora d'elles, estranya i lliure, aliena i amb la distància que et permet el cos.
Però amb aquesta lentitud de setembre t'encapsule en bombolles que esdevindran mots i sons. Batecs d'un cor que marcàrem amb timidesa.
És una festa el tobogan del viure que ens esllavissa. Esclatem totes les bombolles possibles, compartim-les amb alegria.
Més enllà de l'anècdota discreta, ser amb tu per les paraules; en elles créixer per significar la carn i fer-nos vida. Escèptic, ara crec en els misteris, oh núvol blanc, senzill miracle.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada