Les nostres manies

 

 

Tots en tenim; no s'escapoleixen ni els acomodadors dels antics cinemes i teatres.

Aquest matí, i a poc a poc, repasse feines de manteniment de la casa d'estiu. Si la visites amb assiduïtat cal cartografiar allò que has realitzat i el que encara resta per fer. 

 

Avui era el torn de tota la fusteria de la llar, de dalt a baix. Aigua tova i un suau sabó per treure pols acumulada. És cert que no és tasca que m'emocione intensament, però aprofite les rutines per cavalcar amb ramats de paraules i així accedir a nous móns, a realitats vistes i viscudes d'una altra manera. Són pre-escalfaments literaris, en diria.

Llegint el diari i correspondència de Katherine Mansfield, ella odiava aquests menesters; entenia que era temps furtat a l'escriptura. Ha d'haver-hi de tot al món; i així és. 

Tinc una amiga poeta que no li agraden aquestes tasques; d'altres lletraferits, fins i tot treballen al tros i practiquen agricultura casolana, o bé contracten persones per disposar d'aquests moments per a les muses i lectures.

Haurem de cercar una mica l'equilibri per tal de no arribar a aquell ex-abrupte dit per una persona coneguda "Que la merda no se't menge".

Existeix una màgia oculta en qualsevol tasca; hi ha una disposició amorosa que se m'acosta, em mulla i em fa partícip d'aquesta gràcia. En soc privilegiat.

Serà açò, aquest sentiment tan íntim, viure enamorat sense caure en sentimentalismes barats? 

 

Així és la meua particular experiència! I que dure!

Complexes relacions humanes

  

 

Llegint La vida de la vida de Katherine Mansfield, una selecció dels diaris i cartes al seu marit Murry, Virginia Wolf  i altres persones, ens podem adonar de com de complexes i difícils poden arribar a ser les relacions humanes. Això sí, sincera i directa ho és almenys en adreçar-se a Murry, l'estimat a distància i, tant a sovint, separat de Katherine.

Ella vol viure per l'escriptura, obsedida per ser considerada i reconeguda com una brillant escriptora, la gelosia i comparació amb altres autors/ores del seu temps amb més èxit i notables als mitjans literaris i socials i una personalitat forta i feble alhora segons amb qui estigués al seu davant (esdevindrà cert allò que sempre desitgem i volem allò que no tenim, mentre som cecs al que tenim al davant?).

Una realitat no aliena als temps actuals i concrets que podem analitzar i observar amb un xic de perspicàcia.

A la fi cal mirar-se a l'interior i no aqueixes estructures i organitzacions on quasi sempre els mateixos individus acaparen crítica, mitjans de comunicació, viatges, presentacions, conferències i altres garlandes.

Ser fidel al teu projecte, estimar la llengua que t'ha fet ser qui ets, respirar al bosc dels companys escriptors, cercar-ne el millor d'ells, no menysprear o amagar altres ben distints a la nostra veu, creure en allò que dius, vius i escrius: no pot ser més senzill tastar la felicitat.

Anar fent camí, estimada Jana...

Derogant l'esdevenidor

I treuran orxata de les pedres./

I les sargantanes ballaran un fox-trot sota la pluja./

I el punt G. Pons vessarà tan sols veritats per la boca./

I dues papallones esquarteraran amb l'espiritrompa un bou de carrer./

I el creixement econòmic serà el nou mannà social./

I els ametllers despertaran amb monedes a les branques./

I acceptaran prohibir l'amor de les meduses./

I tothom sospitarà per abraçar-nos als arbres./

I folrats de patriotisme els pals de la llum es fondran./

I els discursos polítics penalitzaran els poemes./

I diran alhora negre i blanc i blanc i negre: i tothom somriurà feliç./

I la misèria per vindre ens faran creure que és riquesa./

I ens adobaran els dies amb corregudes i les nits amb pasdobles intransigents./

I allò dit filo-criminal d'antuvi transmutarà filo-humanista per la boca dels qui parlen./

I ens diran que les roses són negres i tots assentiran./

I la veritat serà una, espúria i sincronitzada./

I la buidor i negació d'abans esdevindrà més buidor i colèric control./

I engabiaran les paraules titànics cenobites./

Però sempre hi haurà un horitzó i l'aigua trobarà clavills ;/

i sempre floriran clavells de veu per enlairar l'esperança./

Paraules condicionades

De la mateixa forma que existeix l'aire condicionat, hi ha paraules que bullen; per ús, abús i fricció agafen graus i depèn del múscul que les sostinga provoquen incendis, focs amb les destruccions consecutives. 

Això li ha passat a la Presidenta del PP a Extremadura on els seus correligionaris dretans li han mostrat la cartilla: desdir-se per formar part d'un ramat. 

On dies arrere les mucoses bucals tenien unes estructures hidratades i relaxades, ara manifesten irritacions, ferides i fermentacions internes que no auguren sons, ni moviments naturals per articular paraules com "respecte", "principis morals" "llibertat" i un llarg etcètera.

Ja sabem i és conegut per tots que en fregar i acostar-se al Poder real i de facto, les paraules poden ser condicionades segons pelegrins o espuris interessos.

I en això camina la dreta enfurismada i bandolera en aquest país, en fer un asalt a certes conquestes i guanys que democratitzen la vida dels ciutadans. 

Condicionar les paraules i passar del blanc al gris o negre per sostenir una maquiavèl·lica consigna: podem emprar qualsevol eina, paraula i/o argumentació per aconseguir el Poder de fer o desfer allò que ens feia més humans, autèntics, respectables i generosos amb els qui amb nosaltres conviuen.

I si no estan d'acord amb aquest entremés de grafies humils, tan sols han de girar la mirada a passats no molt remots per adonar-se de quantes injustícies i barbaritats hem arribat a cometre els humans en nom de les legalitats vigents.

Per les seues obres els coneixerem. Alerta doncs!

Fet a casa

6:45 a.m.i la dona dels núvols ja revola pels baixos de la casa. Sent els petits colps de forquetes i culleres als plats que cauen a l'aigüera, la pressió de l'aigua en passar per les canonades i la campaneta de la torradora. 

Ha posat al forn, bròquil i floricol, carlotes, pebreres roges que es couen lentament. Ha agafat l'olla de ferro colat pintada de groc i que ultrapassa els 12 anys i ha vessat els 400 grams de fesols amb unes fulles de llorer. El xup-xup és una cançó d'amor, senzilla, natural, com aquesta vida diària i, també, literària. 

Es beu el got de quefir d'aigua preparat anit i s'endú el iogurt amb mores i gerds naturals i un tros de coca dolça. 

Jana encara dormita al compàs del cor que respira. 

Ha posat el pollastre al forn amb pebrera tallada, cebes i salsa harissa. De l'altra banda de la taula, observe amb silenci, prenc nota dels moviments delicats i cante el regal del viure. Un bes quasi furtat amb olor a sanguina resta a les galtes, mentre escolte instruccions per tenir cura dels aliments que es cuinen. 

Marxa al treball i es perd entre els núvols, ella, paraula en què temps enrere vaig creure, visc, escric i m'identifique. 

Lentament es desemperexeix la casa i les mans de papallona l'endrecen. Abril arribarà prompte i el sol signarà aquest passeig matiner entre cançons i els seus somriures de 6 llunes. A les 15:05 taula parada per a la dona dels núvols; ha vingut de l'altre treball i com un molinet de vent no s'atura. 

El pa cuit amb massa mare ha eixit esponjós i una bandera per a les dents; celebrem tots el rituals d'aquest dia. 

La nostra Jana de quasi 15 anys ha fet el darrer passeig d'avui. El capvespre plovisqueja.

En tornar a casa, la dona dels núvols ja ha sopat i mig prepara el dinar de demà. M'ha mirat i escriu allò que he de comprar. Faré  una coca dolça amb dàtils, gingebre, ametlla, xocolata, moniato torrat i avena. 

- Vols gelat d'ametlla? 

- Ja has sopat? - li dic. 

I m'ho confirma amb els ulls. Mentre bat la llet de coco, barreja l'ametlla mòlta i una mica de nata. No ha esperat la meua resposta.  Mire el banquet de la cuina; un paisatge després d'un tornado que m'espera. A taula tens el sopar, diu: una carxofa al vapor amb oli i sal, un sandvitx de tofu, ceba caramelitzada, cogombre, tomata, rúcula i formatge feta. 

Recorde la seua àvia Maria quan anys arrere ens les preparava. Primer sopa Jana, una mica més tard qui us escriu. I mentrimentres encara fa un sofregit i el forn cou més verdures.

Acabe el darrer mos i agafe una galeta feta amb avena, coco triturat, ratlladura de corfa de sanguina i gingebre. Tot açò és amagat sobre negra xocolata i una petita llavor d'anacard. Li he enviat fotografia a Susanna, que balla cada vespre amb les paraules,  però no les ha tastades. Ho farà.

A les temples un eco em diu: què menjareu, si viviu 20 anys més? Serà un càtering artificial i desllavasat? 

Mentre escure i endrece la cuina, ella fa temps que vagareja pels núvols. Us escric tot açò a les 23:00 hores, perquè mai no s'oblide. Per ella he comprés molts tipus d'amor: també el que escric i dic i, dia rere dia, sent per la meua llengua. 

 

https://open.spotify.com/track/1Xqp1JDTZkXQuEVABEzGip?si=f14568f7af4644c0

(Moon Sujin, Fade Away).

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Ma mare llegint la Cinquena Flor d'Aniversari, obra de l'any 2021

Lectura: piqueu a l'enllaç del video per veure'l sencer.

https://youtube.com/shorts/2WJSrnR2xPU?feature=share

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Finestra

Esborrar l'aigua, no vull esborrar-la de la mirada que em nodreix i  proporcionà frescor i vida acompanyada.

Plou a la cara, els ulls naden per creure que no puc ofegar-me; hi trac l'oxigen, el separe i l'inspire. Vaig i veig més enllà de la panòplia hipòcrita i falsa dels polítics que soterren llibertats, que esborren els drets de la llum. Perduraran, com més perseguides i desagnades les paraules siguen.

Tinc un llom que ara s'ensorra, ara s'eleva; car em plou a les mans mentre oculte llavors a terra. Olore el petricor de l'esperança, les flors futures.

No esborrar mai l'aigua perquè una Venus somriu i balla; ens hi va la vida.