 |
| Estepa lila d'Aín |
Et despulle els ossos del silenci que t'habita.
Revela't carn, veu arquitectònica dels afectes. No res em consolarà quan ja no hi siga, llevat que uns llavis mormolen aquestes lletres, el vendaval que mogué la set d'un pou on t'oferires fresca, no mai exigent, ni venuda, ni extingida.
Revela't carn, veu arquitectònica dels afectes. No res em consolarà quan ja no hi siga, llevat que uns llavis mormolen aquestes lletres, el vendaval que mogué la set d'un pou on t'oferires fresca, no mai exigent, ni venuda, ni extingida.
Deu meua, plou en aquests ulls la teua set!
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
1 comentari:
Profund. 🙏🏾💙
Publica un comentari a l'entrada