Passege pel carrer sense ombra, estrany a vocabularis que altrament en mi bategaven. M'ature sota la balconada i rere els cristalls no existeix cap llum, ni l'escalfor de la llar fumeja.
Digues-me on vagareges, ànima bessona?
Habitàrem aquest món, petit l'agafàrem a mans reblides, nostre, record vague.
Com aquesta flor, l'abans i el després no mai podran invisibilitzar-te
Digues-me on vagareges, ànima bessona?
Habitàrem aquest món, petit l'agafàrem a mans reblides, nostre, record vague.
Com aquesta flor, l'abans i el després no mai podran invisibilitzar-te
1 comentari:
L'avui ens conforma. ❤️
Publica un comentari a l'entrada