PA PER AVUI I FAM PER A DEMÀ.

Aín

Ningú ha dit, ni diu que serà fàcil eixir d'aquest punt mort del viure. 

Hem vist com en un no-res algunes empreses han canviat estructures i processos de producció per reinventar-se. 

Ho dic, no és, ni serà gens fàcil, però tornar a col·locar el sector de l'automoció com a model per a constatar la recuperació econòmica i aquest tornar a la normalitat esdevindrà un absolut fracàs. 

L'era del petroli hauria de ser considerada com una càrrega de la qual hauríem de desempallegar-nos. Això és un passat caduc: pol·lució, enverinament, destrucció del medi ambient, malalties, menyspreu de la vida. 

Aquesta segona revolució industrial ha mort o ens matarà. 

Si existeix consciència, ètica i responsabilitat cal dirigir-nos cap a una tercera Revolució industrial, on les energies netes siguen protagonistes d'una nova forma d'encarar la vida. Això comporta desviar l'atenció del consumisme a la producció, és a dir, comprendre el parany en què la propaganda i el màrqueting neoliberal d'aquesta societat de consum ens han instaurat; consumir no és sinònim de viure millor, ni molt menys viure èticament. Cal considerar que no importen les possibilitats de consumir, sinó que hem de fixar-nos en els processos de producció i la finalitat darrera dels mateixos: produir per tal de viure bé, però amb solidaritat amb la Vida, és a dir amb tots els éssers vius, plantes, animals i persones humanes, és clar, però amb humilitat i sense creure'ns el vèrtex de cap piràmide vital. 

Jana observant la vida

Les actituds d'ignorar aquest fet ens faran caure en els mateixos errors del present. I el temps passa i certs reptes poden perdre's per a sempre. Hem d'implementar una nova forma de relacionar-nos els éssers vius; cal considerar-nos no el centre de l'univers, sinó una part més i, exactament, molt petita.

Engegar la maquinària de producció però sense haver canviat els paràmetres economicistes actuals i de consum, si actuem així el fracàs estarà garantit. 

No podem escapolir-nos de la dita: Pam per avui i fam per al futur proper. No haurem superat la qualificació feta per les generacions futures, pels nostres hereus. La vergonya ens soterrarà.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir