PETITES NECESSITATS

Aquesta solitud esculpeix tot l'amor que necessite i arrecera alhora. No hi ha cap fred en absència teua, car romans al paisatge.  Sobre foscos renglons encenc petits mots de quars per si em lliges.

És acostar-te  i amb l'iris nodreixes la llum, calmes els desassossecs. Pervius entortolligant-te a somnis passatgers.

Transparent, però encara més càlida,  ets l'aigua d'aquest balandre. En cap dels viatges no avance en oblits: oh delicat i atzarós viure!

Nostàlgia, port als instants sense àncora.